Opacitat asimètrica

ombra8

L’home de la mitja ombra ha contractat un expert. Un especialista en les zones fosques on la llum s’obstaculitza. Abans d’acceptar la cita, aquest, li ha preguntat a l’home de la mitja ombra per la seva opacitat. És important, li ha dit. Li havien fet fer molts desplaçaments per investigar ombres inexistents en objectes que no eren opacs. L’opacitat és el principi bàsic. Asseguri’s que és opac i quan ho hagi confirmat torni’m a trucar.

     Després de les comprovacions pertinents s’han citat en un parc del centre. A tres quarts de dues del migdia. A la zona sense arbres. L’expert ha dit a l’home de la mitja ombra que la intenció de la seva cita, en aquell lloc i a aquella hora, era convertir-lo en gnòmon, la tija o columna principal en els rellotges de sol, per verificar quin era el problema. Li ha explicat com qualsevol objecte opac es pot convertir en gnòmon i com la seva ombra ocuparà tot l’espai del darrere amb una font de llum enfront seu. L’expert li ha fet saber com a les dues del migdia l’angle entre la llum i la superfície on apareix l’ombra és més petit que a les quatre i per tant més gran que a les dotze. Per això les dues era una bona hora. L’ombra tindria un angle correcte i l’anàlisi podia centrar-se millor en la forma i la simetria d’aquesta sense haver de calcular el marge d’error a causa de les distorsions en la llargada. L’expert havia explicat com disposaven de poc temps. Un minut com a molt. Ja que només podrien tenir una ombra neta i nítida a les dues en punt. A partir del minut u apareixerien les penombres i llavors seria més difícil fer els càlculs pertinents. L’anàlisi havia demostrat que el punt de convergència a l’instant de contacte era perfecte, l’ombra se li enganxava als peus i es projectava gespa enllà correctament. El problema, en el seu cas, és la simetria, li havia dit. Com pot comprovar la seva ombra és asimètrica. Malgrat la seva perfecta opacitat física vostè només projecta mitja ombra. Com si l’haguessin tallat amb un ganivet des del centre del cap fins als peus i li haguessin robat el cantó esquerre. En acabar l’anàlisi li ha entregat la targeta d’un reconegut especialista en simetries. El doctor Torrent. Li ha dit que si algú podia donar-li una solució al seu problema, aquest era ell.

      L’home de la mitja ombra ha sortit del parc. Ha buscat un telèfon públic i ha concertat una cita d’urgència amb el doctor. Aquest li ha recomanat que abans de venir i sabent que era una urgència es cerciorés que res pertorbava la seva simetria física. L’home de la mitja ombra ha anat a casa i davant el mirall s’ha tret el rellotge del canell esquerre, l’arracada del lòbul dret, s’ha pentinat amb els cabells cap enrere, s’hi ha col·locat al centre el penis que sempre carrega cap a la dreta i ha sortit per la porta. De camí a la consulta ha comptat tres-centes vint-i-dues ombres humanes simètriques.

     La consulta del doctor Torrent és blanca de cap a peus. Les cadires de la saleta d’estar són blanques, com també ho són les parets, el taulell, les portes i la recepcionista. Una dona albina d’uns quaranta i pocs anys que porta unes ulleres de pasta blanca, una brusa blanca i que segurament deu tenir un gos més blanc que un xai fet amb cotó artificial. La paret de la dreta de la saleta d’estar està recoberta per panells emmirallats. En ell l’home de la mitja ombra contempla cadires blanques, un altre taulell blanc a l’extrem oposat i una recepcionista albina que tecleja sobre un teclat blanc.

     El doctor Torrent sembla preocupat. L’ha fet despullar. L’ha deixat dret al mig de la consulta mentre llegia l’informe de l’expert en zones fosques i comparava el seu cos nu amb la fotografia de la mitja ombra. L’ha fet signar uns papers, blancs, mentre li explicava com la intervenció, que era complexa, podia resoldre el problema asimètric que presentava. L’home de la mitja ombra ha escoltat atentament al doctor, ha signat el contracte i ha demanat hora per a la intervenció.

      L’home de la mitja ombra s’ha despertat amb el cap espès i la boca seca. De seguida se li ha acostat la infermera i li ha dit que tot havia sortit bé. Ella li ha donat aigua i ha fet venir al doctor perquè li expliqués com havia anat l’operació. Aquest ha arribat de seguida i li ha comentat que havia sigut tot un èxit, que havien tingut algun problema amb la sedació, ja que la infermera havia posat la via a la meitat esquerre del cos que s’havia d’amputar, i que havien patit un xic per si despertava abans d’hora. Però que ho havien resolt fàcilment i que ara gaudiria d’una simetria perfecte amb la seva ombra. Que en pocs dies li signaria l’alta i l’enviarien cap a casa. L’home de la mitja ombra ha respòs, content, que està desitjant sortir al carrer i veure com el reflex als aparadors i el de la seva ombra es corresponen l’un a l’altre. El doctor li ha recordat com a la lletra petita del contracte s’especificava, clarament, com la intervenció podia provocar una pèrdua de la verticalitat i li ha entregat la targeta d’un psicòleg expert en verticalitats perdudes que el podria ajudar.

Anuncios
Cita | Publicado el por | Etiquetado | 1 Comentario